El Papa Francesc ens ha recordat que ‘l’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús‘ i ens demana d’aprofundir en l’alegria i la joia de la fe, reivindiquem també l’alegria del Nadal. Una alegria que, més que embolcall fugisser i banal, ha de ser fruit del goig intern de la trobada amb Jesús, qui té el poder de canviar la nostra vida amb la força de l’amor. És la trobada amb Aquell que ens ha estimat primer, fins i tot abans de qualsevol forma de consciència per part nostra.
La litúrgia de Nadal ens ajuda a viure aquest esdeveniment de l’encontre amb Jesús, una persona que neix i viu entre nosaltres, encarnat i situat històricament i geogràfica. La genealogia de Jesús, l’edicte de Cèsar August, Betlem…
Tant de bo el Nadal, amb l’infant Jesús -aquest Déu fet home i nascut pobre a Betlem-, sigui un moment per reviure o viure més a fons aquest encontre amb Ell. Acostem-nos-hi despullats de tot i amb la innocència de l’infant, tal com a Ell el reviurem aquests dies.
La fe cristiana és sobretot aquest esdeveniment que es dóna –o no- en la pròpia biografia de cadascú. L’esdeveniment és l’encontre amb una persona –Jesús- que pot canviar-nos i omplir-nos de sentit. Aquest encontre és un do. No depèn, per tant, només de nosaltres, si bé el podem desitjar, demanar, propiciar, preparar…
Aquesta és precisament l’actitud de l’advent. Desitjar el Nadal, desitjar veure Jesús i conèixer-lo, preparar-nos-hi, deixar-nos interpel·lar pel gest diví de fer-se home per venir al nostre encontre… i fer-nos trobadissos.
Jesús va venir i un testimoni passat de generació en generació ens ho diu i ens ho recorda particularment cada Nadal. Però Jesús ve també avui. No només ho rememorem sinó que podem viure en el present que Jesús ve per a cadascú de nosaltres. I Jesús vindrà, fent-se sempre trobadís del qui el cerqui. L’evangeli de Mateu que comença amb la genealogia i l’origen de Jesús acaba amb aquestes paraules pronunciades per ell mateix: ‘Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’.
En un món sovint tant mancat de sentit l’alternativa és abocar-nos a l’absurd o obrir-nos al misteri. Malgrat la profunda contradicció amb l’actual mentalitat humana, no descartem la hipòtesi del Misteri, el Misteri d’un Déu que es fa home i habita entre nosaltres.
